Entenem que les cases són més que uns tancaments que ens aixoplugen: són part d’un propòsit, com una cèl.lula pertany a un organisme, les edificacions romanen sota l’ànima d’un territori i d’una època.

Entre les parets i els sostres han quedat les empremtes d’altres temps, guarden records i memòries de maneres de viure i de veure el món. Són el llegat que ens arriba, amb les seves mancances i abundàncies. El lloc, la terra, la posició geogràfica, la història comunal, l’exposició als elements…variables que elaboren una manera concreta de fer i d’estar.

Especialment tenim en compte com va nèixer aquella masia, borda, paller… Quin n’era l’objectiu i de quina manera es va assolir, quedarà escrit hal.logràficament en cada brancal, llinda, post o barana. Honrem el procés que ha caminat a través de les generacions o bé, el que s’inicia novament.

Mitjançant la mirada sistèmica establim unes bases on pugui sortir a la llum, aquelles situacions que van encadenar desordres i vetllem per la mediació com a recurs important en l’aclariment de conflictes, herències, llindes i mitjaneries.

Coneixements que han perdurat tant aqui com a d’altres cultures, quant a la bona distribució, la proporció de buits i plens, les xarxes energètiques i la geometria sagrada ens són útils a l’hora d’escollir la millor manera d’abordar un projecte concret. Construïm recordant la noblesa dels materials i el saber fer dels oficis, tot i adaptant-nos a les possibilitats del moment.